La pinsa és un antecedent directe de la pizza. En aquest cas no el secret sinó la diferència és a la massa. La base de la pinça s'elabora amb una barreja de farines, que inclou soja, blat i arròs, amb oli d'oliva.
El resultat és una base més lleugera, cruixent, amb una fermentació que s'aconsegueix tres dies, i més digestiva que la pizza.

ELABORACIÓ
DE LA PINSA ROMANA

La recepta per a l'elaboració de la pinça romana (i qualsevol de les seves variacions) utilitzem un mix de farines especials: blat, arròs i soja. Mentre que la farina d'arròs s'utilitza a la fase de pastat i aporta un extra cruixent a la massa, la farina de soja li aporta un alt valor proteic.

Amb la barreja de tots dos ingredients, aconseguim una “farina de força”. Però, què és una farina de força i quina és la diferència d'una farina normal? En el percentatge de proteïnes que contenen. Així doncs, la normal conté un 9% de proteïna cada 100grams i la farina de força un 15%.

En comparació amb la massa de pizza clàssica, la de la pinça requereix una quantitat diferent d'aigua i un percentatge més baix de llevat. El resultat és excepcional, una massa cruixent per fora i amb una molla suau per dins.

També la manera de treballar-la és completament diferent de la de la pizza tradicional perquè la massa ha de reposar almenys 24 hores (així que cal preparar-la amb força avançat).